Encara té sa clau des far on treballava,
encara té sa clau d’ençà que el jubilaren,
agafa sa bicicleta d’un fill seu, una mountain bike,
i fa un poc de voltera per no passar davant sa tercera edat,
i enfila sa carretera des far de Ses Salines,
i enfila sa carretera i duu es canet darrere, darrere,
hi ha trull de contrabando, un truller.
Ja s’ha tancat sa nit i puja a dalt de tot,
se corda s’anorac i obre un finestró.
Per falta de lluna, Venus se reflexa a la mar,
es ulls té ple d’estrelles de tant de cavil·lar,
i pensa que només és a damunt una de tantes,
es ulls té ple d’estrelles de tant de mirar-les.
«Oh, mirau, mirau, si n’hi ha… quantes».
Es far de Ses Salines – Antònia Font.
Es Far:Cabrera des Cap de Ses Salines
Posta de sol des del Cap de Ses Salines:
nocturn:
… més des Cap de Ses Salines
ses fites:
La letra en castellano:
Aun tiene su llave del faro donde trabajaba,
Aun tiene su llave desde que lo jubilaron,
coge la bicicleta de un hijo suyo, una mountain bike,
y da un poco de rodeo para no pasar ante la tercera edad,
y enfila la carretera del faro de Ses Salines,
y enfila la carretera y lleva su perrito detrás, detrás,
hay ruido de contrabando, un jaleo.
Ya se ha cerrado la noche y sube a lo alto,
se abrocha el anorak y abre el ventanuco.
A falta de luna, Venus se refleja en el mar,
los ojos tiene llenos de estrellas de tanto cavilar,
e imagina que sólo está sobre una de tantas,
los ojos tiene llenos de estrellas de tanto mirarlas.
«Oh, mira, mira, si hay … cuantas».