Menorca

Encercla l’illa amb dits de vent i espera

que els déus, benignes, vulguin apropar-te-la.

Mai no l’has vista però en tens memòria

com d’un desig que incita i crea un àmbit

propici al somni i a la melangia.

Encercla l’illa i la podràs recórrer,

tancant els ulls, des d’aquest teu silenci

sense malmetre’n la claror ni el ritme.

Lúcidament absort, pensa Menorca

sempre al límit del temps, com un fita

que recupera l’orient més càlid

i el converteix en llum meravellada,

en sorra, en mar, en pedra i en misteri.

Aquest és el tresor que cap pregunta

no posa al descobert, però que vibra

rera el secret ardent de la mirada

com un espai de fondes ressonàncies.

Pensa Menorca i digues en veu baixa

noms a l’atzar de pobles i de cales

fins que se’t transfiguri el gest i sentis

que la sang et batega a ritme d’illa.

Miquel Martí i Pol

Anuncios